ENTRADA COMPLEMENTARIA

El passat dia 21 de Gener va ser Santa Inés. He decidit fer aquest blog, ja que a part de ser el meu sant, al meu poble es una tradició i una festivitat el dia 21 de Gener.

A Benigànim, una població de la comarca de la Vall d'Albaida de menys de sis mil habitats, el dia 21 de Gener es celebra la mort de Josefa de Santa Inés.
La nit del 20, a la Plaça de la Beata Agnés, coneguda com la Plaça del Reial, fan una foguera on tot el poble es reuneix al voltant d'ella junt als festers de la Beata.

Durant eixa setmana, els carrers s'adornen per a la processó del gran dia. Un dia on tot el poble surt al carrer. De matí realitzen a la plaça la missa campanya i després tots els grups d'amics es reuneixen per fer un esmorçar tradicional valencià i a la vesprada, amb els carrers adornats, la gent surt amb les millors gales i solemnitat per fer la processó i visitar els miracles que son representats per la gent del poble. L'acte acaba amb l'entrada de la imatge de la Beata a l'església acompanyada d'un castell de focs artificials. 

Un detall curiós, el matí del dia 21, molta gent del poble i forasters van al parc de la beata on hi ha un taronger envoltat per una reixa. Conta la historia, que aquell taronger va ser plantat del revés i va traure fulla igualment, per la Beata Inés abans de ser beatificada. Diuen i esta comprovat, que les taronges no es fan roins encara que la tingues mesos i molts son els curiosos que s'acosten el dia 21 per poder agafar fulles d'aquell arbre que per al poble es un miracle. 

Un altre detall curiós, al carrer Montcada, junt a la sala d'exposicions i la casa dels jubilats, es troba la casa on diuen que va viure la Beata Inés en la seua adolescència. Però el més curiós de tot, es que conten, que el seu oncle, en un moment de desesperació agafà la seua arma i disparà a la xiqueta dos voltes sense donar-li. Aquells tirs van fer dos forats a les escales del menjador i misteriosament s'han intentat tapar eixos forats moltes vegades i el material que s'utilitza per a fer-ho s'acaba desfent i deixant a la llum els dos forats. 

Més enllà de que aquest blog tracta un tema religiós, l'he volgut escriure ja que es una de les festes grans del meu poble. Es una tradició que tota la gent de la població espera any darrere any i que jo he nascut amb ella. Forma part de la cultura del meu poble. 

Inés.