ENTRADA COMPLEMENTARIA

“No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs…”

Si, de poesia anem a parlar hui i no hi havia millor manera que començar amb els amants de Vicent Andrés Estellés. El passat dimarts dia 17 de març va ser el dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa impulsada per LletrA i diverses institucions culturals i educatives des de 2011. El que volen amb aquesta iniciativa es omplir les xarxes socials, Instagram, Twitter o Facebook d’aquells versos que ens emocionen donant visibilitat a la poesia en català. Però no es casualitat que aquesta data siga al mes de març ja que el Dia Mundial de la Poesia es el pròxim dissabte dia 21 de març.

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”

Maria Mercè Marçal, es una poeta catalana que ens ha donat un dels poemes més utilitzats a les reivindicacions feministes. Paraules amb força que any darrere anys son utilitzades un 8 de març.

Personalment, he fet aquesta entrada perquè m’agrada escriure, ja siga en vers o en prosa. Aprofitant estos dies de quarantena he estat inspirada, i com a fallera i valenciana he decidit que es un bon moment per compartir un text i uns versos per donar suport a l’escriptura en la nostra llengua i deixar volar les paraules que son reflexe dels nostres sentiments.

“Darrere la finestra t’observe, fosca, gris i silenciosa. No et reconec, no sembles la mateixa. No escolte el soroll dels coets despertant cada racó de la ciutat. No veig cap monument vestint els teus carrers. No note l’olor dels milers de clavells que son deixats als peus de la Mare de tots els valencians i no, no em batega el cor amb força al escoltar el bombo a negres i el trombó a contratemps.

On estan tots aquells ulls que miren al cel ple de llums cada nit?

On estan els menjars que son dignes d’exquisits paladars?

On està la musica i la festa?

On està la tradició, cultura i sentiment?

On està la germanor, família i amics?

València, ciutat proclamada en falles, allà on el soroll ha segut callat, on la festa ara es desconsol i la musica son petjades solitàries.

Tranquil·la València, perquè tornarem, i com les cendres, nosaltres també ressorgirem i t’omplirem de llum i color. Tornarem.”

“Ni llums, ni flors, ni traca,

Als carrers sols el silenci,

La música no sona,

I al esclat de la primavera,

Nostra València ens espera.

De les flames, cendres,

Noves il·lusions,

Nostàlgia d'anys anteriors,

Que viuen i canten,

Per unes pròximes falles millors.”

Inés.